ENTREVISTA A JAUME BUTINYÀ, ALCALDABLE PER BANYOLES


Vas ser regidor del 1999 al 2007, i després vas plegar. Ara et presentes com alcaldable. Per què vols tornar a l'Ajuntament?

(Riu) Suposo que és el cuquet. En aquells anys a l'Ajuntament vaig aprendre molt i també ens ho vam passar bé treballant per la ciutat. Després vaig decidir plegar. Suposo que vuit anys eren molts anys i que si hagués continuat haguessin estat dotze anys seguits a l'Ajuntament i potser m'hagués cremat. Dotze anys seguits a l'Ajuntament és molt de temps. Llavors vaig decidir plegar perquè tenia els fills petits i tenia altres prioritats. Ara els fills són grans i tinc més temps. Però sí torno és perquè sóc de Banyoles, treballo aquí des de sempre, i hi he vist créixer els meus fills. I perquè la gent d'Esquerra ha vist bé que tornés i que tornés per encapçalar un equip de canvi, de transformació, de treballar per la ciutat i per la seva gent.



Des del 2007 has estat desconnectat de l'Ajuntament però d'alguna manera has continuat connectat amb la ciutat, no?

Suposo que els que som de Banyoles ens agrada treballar per Banyoles. Des de 2007, i ni que sigui per culpa dels meus fills, he viscut molt  a la vora tot allò que té a veure amb la ciutat. A través de l'esport dels fills, per exemple, a través del Hoquei de Patins. Jo abans no sabia el que era el Hoquei i ara ho sé, per culpa dels fills. O través de l'Escola de Música i el Taller de Músics on vaig viure de molt a prop la fusió d'aquests dues peces de la formació musical de la ciutat. I també he estat a les ampes o a l'associacionisme lligat a les tradicions culturals. En definitiva, he viscut la ciutat, durant tots aquests anys, des del costat del teixit social, on passen coses, i on la gent treballa pel futur de Banyoles.

La teva experiència dintre de l'associacionisme t'ha ensenyat alguna cosa?

Que les entitats són l'espinada d'aquesta ciutat. Sense les entitats no seria possible moltes de les coses que passen a Banyoles. Darrera el dinamisme de l'esport, la cultura o darrera les festes hi ha gent i hi ha entitats compromeses. El mateix passa amb la qüestió social o amb el dinamisme econòmic. Essent les ciutats la nostra espinada, els hem de cuidar. I això vol dir posar-li, des de l'Ajuntament, les coses fàcils, no entrebancar-les, no marejar-les amb papers i amb gestions. Si demà desapareguessin les entitats, la ciutat seria un desert, i l'Ajuntament les hauria de suplir a un preu que no podria pagar.

Des de que has decidit ser alcaldable per Esquerra t'has vist i has parlat amb molta gent, precisament d'aquest teixit associatiu, quines conclusions n'has tret de totes aquestes trobades?

D'entrada m'han sorprès. He vist que la gent és molt oberta i molt receptiva. Que la gent té ganes de donar-te la seva opinió sobre els temes que els preocupen, sobre la ciutat que veuen. Són gent de molts àmbits, de l'educació i l'esport, dels barris i també del món de l'empresa. Cal escoltar-los perquè ells viuen, des dels seus àmbits, la ciutat, i les seves opinions i les seves propostes ens han d'ajudar a tenir una visió de conjunt de com és Banyoles i cap on va.

Quines conclusions has tret al voltant d'aquestes visites?

Home, jo diria que el primer que hem vist és que ens calen, a la ciutat, espais que serveixin per aglutinar la gent. Com ara una casa de cultura. Sembla poca cosa però és important que pugui haver-hi un lloc de confluència de totes les entitats que treballen per la ciutat. Un punt de trobada. Un lloc on la gent es trobi i puguin sorgir projectes en comú. Un lloc també que serveixi de trobada de les diferents generacions que viuen a Banyoles, dels més grans amb els més joves. No vull pas dir que cadascú tingui els seus espais però que hi hagi, al mateix temps, llocs comuns, llocs que serveixin perquè la gent diversa es trobi i pensi projectes en comú.

Suposo que a través d'aquestes trobades també heu anat definint les grans idees pel futur que ha de venir. Quines són?

Crec que ens cal, d'entrada, pensar en els anys que han de venir. I definir clarament cap on volem anar. Pensem que a partir d'ara hem de tenir molt clara la prioritat i que aquesta ha de ser la ciutat de les persones. La gent, quan hi hem parlat, coincideix en una cosa: hem de treballar pels joves, hem de fer una ciutat que pensi en els joves. Els joves, i ho dic també com a pare, són el nostre futur. I això vol dir incidir sobretot en l'educació. Tenim ganes que Banyoles recuperi un vell projecte d'Esquerra que en aquests dotze últims anys ha quedat força arraconat i sense recursos: la ciutat educadora. Tots els pares sabem que la gran oportunitat per les nostres filles i els nostres fills passa per l'educació. I en això hi hem d'insistir.


Parles dels projectes dels ajuntaments d'Esquerra, com el de la ciutat educadora, no tens la sensació que en aquests últims anys, l'Ajuntament ha viscut d'inèrcies i no ha tingut grans projectes de futur?

Governar vol dir prendre decisions i pensar en el futur. Aquest Ajuntament, penso, ha estat massa pendent de no molestar a ningú. Un dia van pintar zones blaves al costat de l'Ajuntament i quatre veïns es van queixar i a l'endemà les van esborrar de pressa i corrents. Això és un exemple d'un govern que està massa pendent de no trepitjar ulls de poll i no de governar. Governar vol dir prendre decisions encara que aquestes no agradin a tothom. És impossible agradar tothom sempre i a tothora. Però el que és necessari és prendre decisions. I hem vist massa vegades que decisions importants sobre el futur de la ciutat s'aparquen, o es guarden en un calaix, per por, o per aquesta voluntat d'agradar a tothom. Si no es prenen decisions, a la curta, tothom queda content, però a la llarga, tothom hi perd. I un govern ha de pensar en el llarg termini, i no en el que passarà demà.

També la participació ciutadana?

També. El govern d'Esquerra la va impulsar com va impulsar els casals de barri, de la mà d'en Jordi Rustullet. Però què ha passat en tots aquests anys? La regidoria de participació ha quedat sense recursos, a zero. I sense recursos no es pot impulsar la participació de la gent. És important o no és important que la gent participi? Per nosaltres no és que sigui important sinó que és essencial. La participació ens parla de la qualitat democràtica, del sentit mateix de la paraula ciutadania. No pot ser que la gent només voti cada quatre anys i que se la convoqui a consells de barri en que es parla, només, de quatre queixes dels veïns. Això no és participació de la gent.

T'he sentit alguna vegada que el govern Noguer ha tirat d'inèrcies tots aquests anys?

Ha tirat d'aquesta política conservadora de no trepitjar ulls de poll i de la política acomodatícia d'afegir-se al carro de les coses que funcionaven. El pla de peatonalització és un exemple del que et deia. És a dir es va continuar amb el Pla de peatonització que havia dibuixat Esquerra i es va continuar seguint a remolc de tot això. Però estic segur que si ells ho haguessin hagut de tirar endavant per primera vegada no ho haurien fet. Per què? Segurament perquè era arriscat i perquè calia prendre decisions. Recordem el que va passar amb el cànon de l'aigua. Ells volien donar més corda a l'empresa de les aigües a través de cobrar-lis un cànon que assegurava més anys de concessió per a la companyia. Quan van veure que hi havia molta oposició es van fer enrere i ho van aparcar. I això que tenien majoria absoluta!




Parlem de decisions de futur. Quines s'hauran de prendre als propers anys?

Ara s'ha acabat de redactar el Pla General d'Urbanisme. El Pla del passat, el dels anys vuitanta, va ser fruit de grans consensos i d'una gran visió de ciutat. Aquell pla va definir la ciutat que avui tenim. A partir del nou pla convindrà visió i diàleg per tirar-lo endavant. Per què? Perquè amb aquest nou pla estarem en condicions de pensar la ciutat dels propers vint anys. I això és molt seriós. També ens caldrà pensar en l'educació perquè hi ha equipaments educatius, com el quart institut, que no poden esperar. Perquè fa massa temps que esperen. O la biblioteca, que necessita marxar d'allà on és, però que l'Ajuntament no acaba de trobar-ne una solució al respecte. I que s'haurà d'afrontar sí o sí. Es el que dèiem, qui viu d'inèrcies, i qui no pren decisions, deixa una ciutat per fer, empantanegada. Sí, ens caldrà fer pactes i ens caldran grans acords.

Ara parlem de pactes. Hi ha qui us pregunta amb qui pactareu després de les properes eleccions de 2019?

Jo d'entrada em defineixo com a pactista. I en aquesta paraula no hi veig res de dolent, sobretot a escala local, perquè el pacte és imprescindible per aclarir-nos i per parlar de la ciutat que volem pels nostres fills. En Joan Solana, per exemple, va pactar el Pla d'Educació Extensiva que per mi ha estat una de les millors eines educatives de tots aquests anys. El pacte és positiu, seguint l'esperit de Solana, sempre i quan es parli de programa i es parli de ciutat. El pacte de cadires no m'interessa tant. El pacte ha de ser tenint en compte un principi: el programa. Què farem a l'Ajuntament? Quines polítiques tirarem endavant? Tindrem en compte les persones o les deixarem de banda? Aquests són els nostres principis. Nosaltres procurarem estar a govern perquè som una força responsable i som una força transformadora. I les dues paraules porten necessàriament a estar al govern. Però més enllà de qui està a govern o qui no hi està, aquesta ciutat necessitarà molts pactes de futur. El pacte del Pla d'Urbanisme, el Pacte per l'educació, el Pacte per les polítiques de les persones o el pacte perquè l'Estany sigui essent la joia que és propietat del comú de la gent de Banyoles.


Vosaltres podeu pactar amb tothom?

Primer cal no perdre de vista el que deia abans: el programa. Nosaltres ens podem entendre amb tothom d'aquest Ajuntament cosa que cap altre força està en condicions de poder dir. I nosaltres per l'entesa diem que el primer és el programa i que el secundari són les cadires cosa que alguns altres no estic segur que ho puguin avalar. En el pacte que fas és molt important les idees però també és molt important les persones. Al 1999 nosaltres vam pactar amb la Convergència i Unió que representava Unió. Per què? Entre d'altres coses perquè la gent amb qui vam pactar estava encapçalada per en Jordi Omedes. I la meva amistat i confiança amb ell hi va ajudar molt. Les persones són molt importants a l'hora de treballar. A l'Ajuntament, en una entitat o en qualsevol projecte.

En el teu discurs de presentació vas insistir molt que l'alcalde de Banyoles ha d'estar centrat amb Banyoles i que els regidors i regidores que l'acompanyin han d'estar centrats en la ciutat. Això vol dir que no poden ocupar altres càrrecs fora de la ciutat?

Hi ha una cosa molt clara: a Banyoles hi ha una feinada de por. I això vol dir que no ens podem encantar amb responsabilitats en altres institucions. Demano a les altres forces que siguin seriosos amb Banyoles i això vol dir aparca les seves ambicions fora de la ciutat, les seves ambicions en altres institucions. La gent que porti l'Ajuntament s'ha de centrar en Banyoles. Hi ha molta feina i n'hi haurà encara més. A Banyoles s'haurà de desplegar el Pla General d'Urbanisme que vol dir decidir la ciutat dels vint o trenta propers anys. I caldrà pensar en equipaments educatius, i en qüestions socials, i en posar l'Ajuntament al dia i això vol dir que sigui una maquinària a ple rendiment i una maquinària del segle XXI. Tot això és una feinada. Els alcaldables ens presentem per representar Banyoles i prou, i amb Banyoles n'hi ha d'haver ben bé prou. Aquí hi ha feina per parar un carro. Aquí no podem perdre el temps en altres responsibilitats.

Et veig bé?

M'agrada tot això. M'agrada el projecte que representa Esquerra. M'agrada trobar-me amb gent, aprendre d'ells i elles,  parlar-hi a fons, discutir-hi sobre la ciutat dels propers anys. M'agrada veure com, de mica en mica, anem formant un equip que és una barreja d'experiència i de cares noves. He estat regidor i he estat també en la base de moltes entitats. I a tot arreu hi he vist gent que té ganes de treballar per Banyoles. Què més podem demanar? Treballar per la ciutat, és el millor que ens pot passar, perquè estem treballant pel  demà mateix i estem treballant per la Banyoles dels nostres fills. I això no crec que hi hagi res que ho pugui igualar.

I la independència, què, no n'hem parlat?

La gent que em coneix em fa l'efecte que sap quin peu calço. Fa molts anys que no me n'amago de les meves conviccions independentistes. Ara penso que, en el moment que ens trobem, els ajuntaments han de ser una peça clau per aconseguir la llibertat del nostre país i per reivindicar, dia rere dia, que en aquest país hi ha gent que està a la presó, a l'exili o que està processada per defensar el mandat del poble.  I si tots plegats som respectuosos amb aquests principis també tots hem de tenir clar les línies vermelles. I la primera d'aquesta és que cap força democràtica i que es digui independentista ha d'acceptar cap vot, ni que sigui el dia de la investidura, de partits que siguin còmplices amb el 155 i amb la repressió de tanta gent que en aquests moments està patint. El pactisme que deia abans té uns límits i aquests han de quedar definits pels principis irrenunciables de Catalunya i els drets civils.


LA GRAN FESTA MAJOR DE LES ENTITATS


Alguna cosa ha ressonat molt fort a Banyoles durant les darreres festes de Sant Martirià i no estem parlant només de la tronada de la Plaça Major sinó de la força de les nostres entitats.
Els sardanistes, les barraques, els geganters, els castellers, els diables, les associacions musicals i culturals i també les esportives. Totes colze a colze retornant la Festa Major al centre de la ciutat i fent-la més participada i més activa que mai.

Fa goig veure com la ciutat ha respost a l’entusiasme del món associatiu i ha sortit massivament a totes les activitats omplint els carrers de forma festiva. Un verdader èxit.
Cal destacar la visió i l’empenta que el nostre tècnic de festes ha posat en revitalitzar la Festa Major, moltes vegades més enllà del que li pertocaria per la seva feina a l’Ajuntament i també l’entusiasme i l’entrega de molta gent que voluntàriament ha esta capaç de programar, organitzar, tocar, cantar i fer ballar tot en una mateixa jornada. Ells són les cares visibles de la transformació de la festa.

Un èxit i un petit miracle que cal cuidar no només per la Festa Major. Cal donar suport a les entitats durant tot l’any, cal acompanyar-les i cuidar-les des de l’ajuntament i no només finançar-les. Són sense dubte un dels patrimonis més importants de Banyoles i han de tenir un paper rellevant en el dia a dia de la ciutat.
En resum, visca la festa de Sant Martirià per molts i molts anys i visquin les entitats de la nostra ciutat.