Intervenció sobre el canvi de model de gestió de l'aigua a Banyoles


Tot seguit transcrivim, la intervenció que el nostre portaveu, en Josep Vicens, va fer  en el darrer ple de l'Ajuntament de Banyoles en defensa de la nostra posició respecte el canvi de model de gestió de l'aigua potable.

Permeti’m en aquest punt, senyor alcalde, per manifestar clarament la nostra protesta de com s’ha dut a terme aquest intent de canvi de model de gestió de l’aigua. En la seva forma i en els seu fons. Posant damunt la taula de forma extraordinària, de pressa i corrent, una aprovació inicial del canvi de model de gestió sense estar consensuat amb els grups municipals ni tampoc amb els ciutadans, copropietaris ambdós, ciutadans i ajuntament de l’aigua de l’estany, gestionada per l’ajuntament. I veient fins i tot les al·legacions de la companyia d’aigua, que al·legaven sobre la redacció del conveni, el plec de prescripcions tècniques, els quadres econòmics, els estatuts de la societat i l’exempció de garantia. Una proposta feta massa de presa i sense consens, que no podia dur a bon port. Junts per Banyoles expressem la satisfacció de veure que l’objectiu proposat d’aturar aquest canvi de model de gestió, s’ha complert.
Vull agrair la implicació ciutadana del moment per a aturar aquest canvi de model de gestió, sense ells i sense el fonament jurídic de les al.legacions tècniques això no hauria estat possible.
Sempre he dit que aquesta decisió afectava al bé comunal. És una obvietat. Tanmateix des de l’equip de Govern han volgut desmentir en veu alta però sense claredat aquests punt. Vostès afirmaven que : “En contra del que diuen alguns, no es tocarà per res el bé comunal (l'aigua de l'estany), ja que estem parlant només de distribució i no pas de captació."
Vostès amb aquesta afirmació menystenien l’essència i l’esperit del propi bé comunal, de la seva co-propietat, i d’allò establert en la normativa sectorial dels bens comunals, com ara la seva la figura més adient pel que fa a la gestió.
De tot aquest enrenou, que es podia tancar avui, deixant sense efecte el canvi de model de gestió i tancant la carpeta, el qui n’ha sortit més perjudicat a estat l’empresa concessionària de l’aigua. Ha semblat com si l’empresa perseguís alguna cosa, com si degut a una mala gestió necessités d’un rescat, però res més lluny d’això. L’empresa, si més no nosaltres no en tenim coneixement, no ha demanat mai que se l’intervingui i després continuar fer el camí acompanyats de bracet amb l’Ajuntament  a través d’una empresa mixta. No ens ha arribat cap queixa formal, no em vist cap entrada al registre que no podien fer front a les inversions i manteniment.  Res d’això.
CiU però ha posat contra les cordes a la companyia d’aigües davant l’opinió pública. L’equip de govern ha sostingut en mà de ferro el canvi de model de gestió fins el dia d’avui.
El 20 del desembre del 2010 es va fer una reunió a l’Ajuntament amb una cinquantena de persones que varen marxar sense estar convençudes del canvi. L’alcalde deia que: “el canvi de model de gestió (d'una companyia privada en règim de concessió a una societat mixta) permetrà fer les inversions a la xarxa que l'empresa no pot afrontar en solitari”.
En la seva memòria de proposta de canvi de gestió justificava 11 punts que demostraven que aquest canvi era bo i necessari.
El punt que més destacava i s’anava repetint era que Aigües de Banyoles no podia fer front a les inversions necessàries pel manteniment del servei. Al meu entendre un atac frontal a la línia de flotació de l’empresa. Una vegada rere una altra.
En el Ple del 10 de novembre de 2010 vostè deia que “amb la poca capacitat d’inversió que té la companyia té una difícil sostenibilitat i l’Ajuntament ha de tenir una empresa proveïdora la qual ha de ser sostenible i forta.”
No he sentit cap veu defensant a la pròpia companyia amb la fermesa que calia sentir-ho. El nostre grup sí que ho vol fer, com ho va fer en el ple del novembre passat, trencant una espasa a favor de la companyia d’aigües que fa tants anys que presta aquest servei públic a través de concessió administrativa a la nostra ciutat, amb eficàcia, i professionalitat. Millorant la qualitat del servei i servint als banyolins i banyolines en un sector clau per tots els Banyolins com és la captació, potabilització, distribució, i manteniment del servei d’aigua potable.
Convençuts d’aquests canvi ha anat repetint la bona nova afirmant que era el millor per la ciutat. Després de 75 anys ara s’adonaven que aquest model era el millor per la ciutat. Paradoxalment, al cap de 76 anys, encara no, s’adonaven que ja no era la millor solució i tiren enrere. Es va passar de dir que la creació de l’empresa mixta era la  millor solució per afrontar les futures inversions en època de crisi, per dir ara que situació de crisi no afavoreix la solució d’empresa mixta.
No devia ser un bon model, si en menys d’un any s’han adonat, pels motius que sigui. Segons vostès perquè els canvis en els darrers mesos sobre els mercats financers dificulten el finançament a llarg termini, també per les empreses mixtes, que ara l’empresa mixta no els serveix per complir amb els 11 punts de la memòria justificativa del canvi de model de gestió. Entenc que al llarg d’aquest any hagi pogut decaure algun d’aquests 11 punts, però em costa de creure que hagin decaigut en ús la majoria d’aquests i que faci anular la proposta aprovada inicialment. Era una proposta molt dèbil.
Però és que encara no fa 3-4 mesos que vostè predicava el mateix amb absoluta fermesa i convenciment.
El pas de les eleccions només va fer posposar una resolució que vostè afrontava en clau de desgast electoral, i per això ho va deixar per després de les eleccions.
El mes de febrer vostè Alcalde, i el primer tinent d’alcalde, Jordi Bosch Lleó, van insistir una vegada més en la idoneïtat del canvi de model de gestió del servei de subministrament d’aigua potable. Malgrat que deixaven en suspens la resposta de les al·legacions fins passades  les eleccions.
Referent a la gestió de l’aigua, el 17 d’abril de 2011 Diari de Girona , deia: “m'hauria agradat resoldre-ho molt abans i que ja estigués en funcionament”
Van passar les eleccions i la primera vegada que se li acostar un micro, va dir el mateix que publicava la revista de Banyoles: ”El 25 de maig el Sr.Noguer assegurava que el referèndum pel nou model de gestió de l'aigua havia quedat respost amb el resultat de les eleccions. Un cop passada la campanya el procés seguiria tal com estava previst, primer responent les al·legacions i, si es creia convenient, fent els canvis oportuns.” deia.
Com és possible aquest canvi sobtat, en 3-4 mesos?. Vostè es va comprometre a tirar-lo endavant, davant de tothom, en va fer bandera, i ara fa marxa enrere.
Al començament de legislatura vaig dir que aquests 4 anys serien importants perquè havíem d’afrontar uns canvis importants. El POUM, el canvi de model de gestió de l’Aigua, la pressió fiscal, les finances municipals i la priorització de serveis, i la pau social.
En pocs mesos ja ha caigut la primera prioritat, l’escola bressol. Avui, el canvi de model de gestió de l’aigua. No soc gens optimista amb el POUM ni amb la pressió fiscal.
Vostè senyor alcalde defensava el canvi de model de gestió fins a la sacietat. Vostè deia que era molt beneficiós. De fet en la mateixa reunió de portaveus, de fa 5 dies, vostè deia que preferia el canvi de model de gestió de l’aigua que no pas el canvi de conveni que avui portaria a Ple. No ho entenc. Un ha de fer allò que creu que és millor per la ciutat.
Vostès van posar sobre la taula d’aquest Ple el plec de canvi de model de gestió. Un expedient que es remuntava fins a inicis dels anys 30, i que al llarg dels decennis s’ha anat canviat. Un expedient llarg, feixuc, on també s’ha de tenir en compte les normatives estatals sobre la llei d’aigües, i les mateixes resolucions de les sentències al voltant del bé comunal.
Nosaltres, els grups polítics, hem estudiat el que vostès han portat a Ple per tal de tenir un sentit del vot raonat i just. L’expansió de l’expedient, i la singularitat d’aquest, ha fet que el suport jurídic fos clau. Vostès van haver de recórrer a un bufet d’advocats de Madrid els Ariño i Associados que van redactar un informe que els servia per justificar aquest canvi.  Nosaltres varem recórrer a tres advocats qui ens aconsellaren en les nostres al·legacions de forma gratuïta, per cert. Les resumeixo: la defensa a la lliure concurrència, la defensa del bé comú en tant que se li apliqui allò establert per aquesta figura, la tria d’un model de gestió que s’atingués millor a les exigències del bé comunal, demanar un aclariment sobre la possible situació d’extinció de l’actual concessió, acordar un cànon just a aplicar, i diferenciar el cost d’aquells que en poden fruir d’aquest bé col·lectiu per raons de veïnatge.  La nostra participació anava en defensa d’això.
Possiblement no haguéssim arribat fins aquí si vostès haguessin parlat clar i haguessin dit que l’empresa concessionària no tenia cap problema d’inversió que no es pogués solucionar plantejant de forma conjunta les necessitats d’inversió del servei, i de quina manera la pròpia administració i els administrats i podien contribuir.
El plantejament per la millora del servei, no tenia res a veure amb el dèficit de l’ajuntament. Són dos situacions diferents que han de trobar dos solucions  diferenciades. Intentar trobar nexes d’unió, a través d’estranyes vinculacions, no és just i complica la situació a llarg termini. Podem trobar solucions a la necessitat d’inversió en el servei d’aigua, i hem d’afrontar de forma valenta els canvis que l’administració encara no ha fet, i que la portat a la necessitat de fórmules de finançament poc ortodoxes, i en aquest cas, per nosaltres injustes.