QUINS MALS NEGOCIADORS!

Diuen que el bon negociador és aquell que arriba a acords mútuament convenients entre les parts. Convençuts d’aquesta premissa el nostre grup cada cop veiem més perdut l’equip de govern.

L’anterior legislatura va acabar, com tots recordem, amb el famós conflicte de l’aigua. L’equip de govern va intentar modificar, negociant amb l’empresa Aigües de Banyoles, un nou model de gestió per al servei de proveïment d’aigües públiques. La incapacitat per explicar clarament la operació va fer enrere la seva proposta d’empresa mixta i l’operació va quedar simplement en un avançament de cànon. Un intent fallit de negociació entre l’equip, Aigües de Banyoles i la resta de grups municipals que va encallar el procés i va estroncar les intencions de l’equip de govern.

Els següent cas de mala negociació el trobem en la compra de la barca de passeig. L’equip de govern es va embolicar en una operació en que la manca de capacitat de negociació va acabar amb la barca a Mallorca, un regidor perseguint-la cap allà i un encariment més enllà dels 300.000 € pel retorn de la barca a l’estany.



Un tercer cas de mala negociació, i més recent, és el nou concurs per a la concessió de la gestió de l’Escola de Municipal de Música de la ciutat. En aquest cas, una mala negociació a l’hora d’encarar el procés de contractació pública va provocar que l’empresa que havia dut l’escola fins el moment amb un èxit extraordinari acabes no presentant-se al concurs públic. Potser aquesta empresa no hagués acabat essent l’adjudicatària, això no ho podem saber, però si més no s’haurien d’haver posat les condicions per tal que es presentés.

Cada cop que apareix una negociació nova que cal afrontar l’equip de govern acaba en una història de passadissos, complicacions i conflictes. Cada cop sembla més difícil que l’equip de govern arribi a acords i no només amb els demés grups polítics.


Amb temes tan importants a sobre la taula com el Sota Monestir i el nou Pla d’Urbanístic de la ciutat aquesta incapacitat negociadora ens preocupa especialment i ens fa pensar que Banyoles comença a necessitar, després de dues legislatures, canvis importants al capdavant de l’Ajuntament.

EL POBLE JA HA PRES LA DECISIÓ

L’esperança que tenia el govern espanyol després de la manifestació multitudinària que es va produir l’onze de setembre de l’any passat era que la seva anomenada bombolla independentista es desinflés, que ignorant les seves demandes i deixant passar el temps aquest moviment anés perdent força.

Lluny d’això i per sorpresa seva, la via catalana ha tingut un èxit sense precedents, ha desbordat totes les previsions. La societat civil catalana ha sigut capaç d’organitzar una cadena que anava de punta a punta del país. Més de quatre-cents quilòmetres han estat omplerts de gom a gom, i és que en molts trams es podien haver fet tres i quatre cadenes. Més de 1.600.000 persones han participat en la via i han emplenat també pobles i ciutats del nostre país.





Un dels èxits més importants de la convocatòria ha estat el poder internacionalitzar les nostres demandes ja que més de mil cent periodistes d’arreu del món han estat acreditats per a l’esdeveniment i ho han pogut explicar de primera mà. No seria lògic doncs, ni que l’estat espanyol ni que la Unió Europea mirés cap a una altra banda com han estat fent fins ara i que ignorés les nostres peticions. El poble ja ha pres la decisió, el poble demana de forma majoritària poder decidir el seu futur.


Felicitar de manera molt especial a l’Assemblea per a la seva curosa i perfecta organització, també als milers i milers de voluntaris que de manera totalment altruista han dedicat hores i hores perquè tot sortís com ha sortit i finalment a tots als que desplaçant-vos sovint a molts quilòmetres de casa, heu aconseguit que la cadena no es trenqués en cap moment. A tots plegats, felicitats!

Dimecres 11 de setembre de 2013 a la Via Catalana no hi pot faltar ningú!

Falten ben pocs dies per assistir a l’èxit de la Via Catalana. Perquè serà un èxit.
Després de la magna manifestació de l’any passat calia fer alguna actuació que a més d’aplegar molta gent tingués lectures clares de cara a plasmar la il·lusió, la decisió de molta gent de Catalunya per aconseguir un estat propi per mitjans democràtics i pacífics. I això calia que tingués una projecció arreu d’Europa i del món. Perquè és important que els mitjans (TV, premsa, xarxes socials..) de tot el mon l’endemà de la Via en parlin, en parlin molt i en parlin amb curiositat, interès i respecte. Al món no hi tenim padrins, els hem de buscar i convèncer de les nostres raons i la nostra voluntat.
El format no és original. Es va utilitzar l’any  1989  als Països Bàltics per fer una via, que es va conèixer amb el nom de Via Bàltica, que unia les tres capitals. Eren  560 km. Hi van participar entre 1,5 i 2 milions de ciutadans.  Va ser un èxit. Al 1991 els tres estats eren independents.
L’ANC,  recolzada per una gran quantitat de població civil, ha anat organitzant la via. Tram a tram, coordinant centenars de voluntaris, canalitzant les ganes de moltíssima  gent a participar en aquesta llarguíssima i complexa cadena que uneix el país de sud a nord passant per unes vies que ja vertebraven el territori des de fa milers d’anys.
La Via Catalana està oberta a tothom que cregui que Catalunya ha de tenir un futur decidit pels seus ciutadans i que aquest futur ha de portar a poder crear un Estat  lliure i sobirà.  No són idees noves, generacions de catalans han tingut aquests anhels però derrotes, pors, timideses ho han anat posposant al llarg dels anys. Ara tenim la possibilitat de fer-ho possible i tots som absolutament necessaris en aquest procés.