NO US FIEU DELS TITULARS

Fa pocs dies llegia a diversos mitjans “Banyoles, l’únic municipi que no pagarà el cànon de l’aigua”. Amb aquest anunciat, molts banyolins devien pensar que això de tenir l’aigua sota una titularitat comunal és un xollo i, segurament, la resta de ciutadans del país ens deurien mirar amb una cara d’enveja i certa ràbia en veure que tothom havia de pagar trinco-trinco l’impost de captació a l’ACA i, en canvi, el banyolins, hereus del bé comunal, no.

Doncs em sap greu decebre’ls, però l’anunciat hauria d’haver estat un altre. Un com aquest, per exemple: “Després de dos anys de repercutir dos cànons a l’aigua, finalment els banyolins en pagaran només un”. Un anunciat com aquest s’adapta més a la realitat i també fem més amics arreu del país, que deixen de veure’ns com uns afavorits per passar a compadir-nos per haver hagut de pagar dos cànons, el de captació instaurat per l’ACA i el de captació que cobra l’Ajuntament al prestador del servei i que repercuteix, òbviament, als usuaris.

El govern banyolí s’escuda dient que no s’han repercutit els dos cànons, sinó que s’ha utilitzat el segon per pagar el primer. I que, per tant, els banyolins només n’han acabat pagant un. Ja sé que sembla rocambolesc i poc transparent que s’utilitzi un cànon per pagar-ne un altre, quasi tant difícil d’entendre com que els del PP no ens deixin votar, però tot és possible. I posats a fer aquesta crítica suau, aprofito per dir que la modificació que ha fet el DOG a la llei d’acompanyament dels pressupostos de la Generalitat ha estat una modificació, però no una rectificació. I és que si haguessin rectificat ens haurien d’haver retornat els 65.000 € que han cobrat als banyolins durant els dos darrers anys i als quals no en tenien dret.

Però tornem on estàvem, i és que aquest titular que exposo encara es pot millorar. Tant els banyolins com la resta de catalans poden pensar - després de llegir el paràgraf anterior, no l’altre - que ara ja tornem a tenir tots plegats el mateix tracte. Doncs no. I és que mentre el cànon de captació de l’aigua que pagàvem a l’ACA tenia un cost anual d’uns 30.000€, el que ens hem quedat és el de captació de l’aigua de l’estany que paguem els ciutadans al nostre Ajuntament per valor d’uns 250.000€ a l’any. Res. Unes 8 vegades més que cap dels altres catalans pel mateix concepte. Així doncs, vist d’aquesta manera, el titular de fa uns dies que sortia als mitjans de comunicació també es podria haver millorat dient, “Els banyolins aconsegueixen no pagar el cànon de l’aigua a l’ACA per continuar pagant 8 vegades més car el cànon al seu Ajuntament”. Amb aquest titular, ara sí que la resta de conciutadans del nostre país ens veuran com una cosa rara, com aquells que vivien en un llogaret de la Gàl·lia. “Que estranys que són aquests banyolins!”, pensaran. Però la cosa no acaba aquí.


M’agradaria llegir-vos uns articles legals sobre el bé comunal per entendre millor on hauríem d’estar. Uns articles que parlen de la definició del bé comunal, a qui correspon el seu gaudi i el model de gestió prioritari d’aquests béns. D'aquesta manera ens adonarem que estem lluny d’aplicar la normativa que li pertoca al nostre estany, i no només respecte a l’aigua d'ús potable, sinó també a la destinada al gaudi en general, a l’ús dels recs, de les pesqueres, dels terrenys comunals i de les activitats que s'hi realitzen, dels piezòmetres i de la captació d'aigua que hi realitzen els forans sense demanar permís, de les activitats que depenen directament del bé comunal i el sistema de gestió que se'ls ha derivat des de l’ajuntament, etc.

Classificació dels béns de les entitats locals: Béns de Domini públic: (...) Béns comunals: aquells en què el gaudi i aprofitament correspon exclusivament a la Comunitat de Veïns.” Si entenem que la comunitat de veïns és la comunitat de Banyoles, no tenim un problema?

Els béns comunals pertanyen als municipis però tenen unes facultats compartides, de forma que correspon al conjunt de veïns el seu aprofitament, com a dret real administratiu de gaudi, i a l’Ajuntament la seva administració i conservació.” Els béns comunals es donen en l’esfera municipal i el gaudi correspon a una comunitat concreta, en aquest cas als banyolins.

Per evitar que s’abusi de la condició de veí s’utilitza el mecanisme de limitació a través d’ordenances locals de consuetud que facin exigibles determinades condicions.” Aquesta consuetud - o costum - deu implicar certa participació directa de l’opinió dels veïns, no? O entenem la participació com les al·legacions que podem fer als anuncis del DOG?

La normativa també diu que “es pot perdre la condició de comunal si durant 10 anys no ha estat objecte d’aprofitament i també es pot perdre la condició de comunal, i per tant procedir a la desafectació, si durant un període de 25 anys no s’han utilitzat d’acord amb la seva afectació prevista”. Algú em sabria dir alguna diferenciació en l’ús del nostre bé comunal entre un banyolí i un veí, per exemple, de Porqueres? O un turista de Badajoz? En els darrers 25 anys?

Si llegim el Reial Decret sobre el Reglament de Béns de les Entitats Locals: “l’aprofitament i gaudi dels béns comunals s’efectuarà preferentment en règim d’explotació comuna o col·lectiva” deixant la gestió indirecte com la darrera de les opcions.

I el cas més controvertit: pot l’administrador del bé comunal fer pagar un cànon als veïns que també en són copropietaris? I si aquest cànon no es destina a repercutir en el bé comunal, també és lícit cobrar-lo? I aquest cànon ha de ser igual pels banyolins que pels camosins, quan aquest darrers no tenen adscrit el dret de gaudi del bé comunal?

Hem d’acabar l’article. Ara sí que deixo a la vostra ment la capacitat de crear el darrer titular i possiblement s’acostarà més a la realitat, a la trista realitat, a la realitat més comunal que fa anys que malentenem. Enteneu-me. No estic assenyalant l’actitud d’aquest govern, sinó d’aquest i dels predecessors. Aquest és un tema endèmic. Sens dubte convindria, a les alçades que estem, que tots plegats tinguéssim més clar com actuar davant aquesta forma jurídica del nostre bé comunal. Convindria tenir un equip procurador del bé comunal que orientés al govern de la ciutat i protegís l’interès particular dels veïns. Pel bé comunal. Pel bé de tots.

Josep Vicens Teixidor
Portaveu Junts per Banyoles

En cursiva, extractes dels articles del DL 2/2003 del text refòs de la Llei Municipal i del RDL 781/1986 del text refòs del Règim Local espanyol.