EL QUE NO S’HA FET ÉS QUE NO ES VOLIA FER

Últimament no parem de veure en Miquel Noguer a la premsa presentant projectes pels propers anys. Una caserna nova per la policia el 2017, uns campionats de triatló pels següents quatre anys, la millora d'alguns carrers pel 2016 i 2017, etc. 

És un fet molt sorprenent. Per una banda, sembla que CiU hagi oblidat que el maig hi ha eleccions i que per tant els vots dels banyolins i banyolines poden donar una altra majoria i per l’altra, ens sorprèn tanta promesa per part d’un grup que ha governat durant vuit anys la nostra ciutat. 

El 2007 i també el 2011 el programa electoral de CiU prometia que es desenvoluparia el nou ordenament urbanístic de la ciutat. “Serà una prioritat absoluta” deien. Vuit anys més tard només s’han dut a terme tímidament els primers passos.



Aquest és el valor de les promeses electorals de CiU. Unes promeses oportunistes i electoralistes que sempre apareixen durant el mateix període en que per exemple s'asfalten carrers o s'inauguren equipaments. Unes aparicions a la premsa que formen part d'una vella manera de fer política que considera als ciutadans i ciutadanes com a simples clients de l'administració que cal acontentar abans d'unes eleccions. 

És per això que desconfiem del senyor Noguer i les seves promeses. Considerem que en dues legislatures el seu govern ha tingut temps més que suficient per tirar endavant els projectes que els semblaven més importants. Els que no s’han fet és que no es volien fer.