UN CARTIPÀS QUE REPARTEIX CÀRRECS I NO PRIORITATS DE GOVERN

Des de Junts per Banyoles – ERC creiem que l’objectiu primer d’un cartipàs municipal hauria de ser organitzar un govern municipal que permeti afrontar el Pla de Mandat d’una candidatura. És a dir, determinar una organització per tal d’afrontar amb garanties les principals necessitats de la ciutat i fer-ho de la forma més eficient, més transversal i més coherent possible.

Tal com ja vam dir en el Ple d’Investidura, el nostre grup es presentava a les passades eleccions municipals amb unes prioritats molt clares:

1- Fer de la participació l’eina principal de relació amb els ciutadans: Treballar amb els barris, les entitats i els ciutadans i ciutadanes. Treballant en la pedagogia de la participació i fomentant-la dia a dia.

2- Planificar la ciutat de forma global: tirar endavant el Pla General amb urgència, millorar la mobilitat de la ciutat, debatre i impulsar la creació del Gran Centre Cultural i Hotel d’entitats, i millorar el Front d’Estany, entre altres aspectes.

3- Treballar la cohesió social de forma transversal: Educació, Cultura, Esport i l’accés al Treball han de ser quatre dels eixos bàsics per millorar la cohesió i la integració a la nostra ciutat.

4- Avançar cap a un model turístic més ampli amb una marca de ciutat més clara: Cal revisar i treballar amb més força la marca turística de la ciutat per tal de donar-la a conèixer més enllà de l’esport, i que se’n pugui beneficiar tota la ciutat.

5- Estar al costat del procés d’independència de Catalunya sense dubtes ni fissures.

Aquestes creiem que són les prioritats de la nostra ciutat, i sense oblidar el dia a dia, el nostre cartipàs hagués estat dissenyat per tal de respondre a aquestes necessitats.

La voluntat dels banyolins i banyolines ha fet que Convergència i Unió fos qui tingués l’encàrrec de governar i, per tant, és responsabilitat seva organitzar el govern.

No obstant això, per contraposar-lo al nostre model, voldríem fer notar els aspectes que ens semblen més allunyats del nostre plantejament:

-   En primer lloc, i en relació a la participació, no veiem bé que no sigui assumida per algun dels tinents d’alcalde o per la mateixa alcaldia per tal de fer-ne l’eina preferencial de relació amb els ciutadans. No es dóna a la participació la importància que nosaltres li hauríem donat.

-  En segon lloc, no trobem coherent que el primer tinent d’alcalde i responsable dels serveis territorials no sigui regidor d’urbanisme. Per nosaltres és una mostra que la Planificació General de la Ciutat no és una prioritat de l’equip de govern.

-     En tercer lloc, haguéssim trobat més adequat que la proposta de fer de la 2a tinent d’alcalde la responsable de Serveis Socials hagués anat més enllà i també hagués contemplat el control de l’àrea de Serveis a les Persones, cosa que hauria demostrat una voluntat de treballar la cohesió social des de tots els àmbits.

- Finalment, no entenem ni compartim que no hi hagi un regidor explícitament dedicat a vetllar pel compromís de l’ajuntament de Banyoles amb el procés d’independència de Catalunya.

Tenim la sensació que l’equip de govern s’ha configurat pensant més en els càrrecs que s’havien repartir o els famosos “equilibris interns” de la candidatura més que no pas en les necessitats de la ciutat i els projectes que hi han de donar resposta.

Òbviament no és el govern que nosaltres hauríem volgut per la nostra ciutat, no compartim les prioritats i per tant tampoc compartim l’organització que se’n fa.


DEDICACIONS I RETRIBUCIONS:


Fer clic a la imatge per veure en detall

Un dels compromisos de Junts per Banyoles-ERC en el programa electoral era “Revisarem i ajustarem les partides municipals relacionades amb les remuneracions del càrrecs electes”.

Aquest no era un compromís menor i seguim pensant que l’administració pública hauria de fer un esforç important per tal de fer gestos cap a la ciutadania.

Pel nostre grup “no augmentar” aquestes partides no és res meritori ja que la majoria dels ciutadans fa molt de temps que “no augmenten” els seus sous ni el seu nivell de vida. Més aviat al contrari; l’han reduït. Per això creiem que estem parlant d’un gest necessari.

Per exemple, prenent com a base els aproximadament 240.000€ anuals del total de les retribucions de tots els regidors i regidores, una rebaixa del 5% suposaria uns 12.000€. Alguns diran que això no és res, i estem d’acord que no canviarà el signe dels números de l’ajuntament, però sí que pot ajudar a millorar una mica algunes de les subvencions anuals de 300 o 500 euros que reben algunes entitats de la ciutat.

Si l’equip de govern no ho vol fer, cap problema, és el seu model, però nosaltres tenim l’obligació de contraposar-lo amb el nostre.

D’altra banda, pel que fa a les retribucions, el nostre grup considera que s’haurien de regir per dos principis: la transparència i el control públic.

Pel que fa a la transparència cal que expliquem les coses amb claredat. Cal que expliquem que una dedicació exclusiva a l’ajuntament són 3.087,15€ al mes per 14 mensualitats i que, per exemple, un 30% d’aquesta dedicació, la que cobrarà per posar també un exemple, el Sr. Comas, o la Sra. Massó, seran 926,15 € mensuals per 14 pagues.

No estaria de més que aquesta informació a més de passar per ple municipal fos publicada amb aquesta claredat al butlletí municipal i a la web de l’ajuntament. Així la oposició no ho hauria de fer públic.

Amb aquesta claredat cadascú podrà valorar si creu que aquestes retribucions són més o menys justes o si s’adeqüen a la realitat que viuen els ciutadans i ciutadanes de Banyoles.  Al  nostre entendre, com ja hem dit al principi de la nostra intervenció, podrien ser ajustades a la baixa tranquil·lament sense desmerèixer cap dels càrrecs.

Pel que fa al control públic, creiem que, pels imports que estem parlant, la ciutadania mereix saber quina és la feina concreta que es fa amb aquestes dedicacions. Cal que els regidors amb dedicació –total o parcial–, que en aquesta legislatura, i creiem que per primer cop en molt de temps, seran tots els del govern, facin públic el seu horari de dedicació a l’Ajuntament així com les hores en què estan al seu despatx per rebre l’oposició o els ciutadans i ciutadanes que ho desitgin. Seria una exercici en benefici dels ciutadans, però també en benefici dels regidors i regidores que tenen una dedicació a l’Ajuntament i que podran justificar la seva feina amb molta més claredat. Creiem que qualsevol càrrec públic, i encara més els polítics, han de respondre davant la ciutadania per la feina feta. I per no dubtar que aquesta feina es fa, volem que es posi de manifest.

Per tot això, votarem en contra de l’assignació de retribucions dels membres de la corporació.


Abans d’acabar però, i aprofitant que avui s’ha configurat oficialment aquest nou govern, voldríem recordar a l’equip de govern que estem a disposició per tal de debatre propostes, no cal que esperin al ple per saber la nostra opinió, i també desitjar sincerament que tinguin molt d’encert en els seus càrrecs. No compartim les mateixes polítiques, com és obvi, però això no treu que tot el que es faci des del govern i des l’oposició es farà, esperem, en benefici de la ciutat de Banyoles i la seva ciutadania i per defensar el bé comú. 

DISCURS D'INVESTIDURA DEL MANDAT 2015-2019

Iniciem un nou període de legislatura amb una ferma i sòlida voluntat de servei cap a Banyoles, perquè només entenem la política com a servei a la ciutadania. Nosaltres hauríem volgut que fos una legislatura diferent, sense majories absolutes i en un context d’entesa i pactes. No ha sigut així, els vots obtinguts no ho han permès, però malgrat el legítim dret de la majoria cal que valorem, i nosaltres ho hem de fer especialment, els més de 2100 vots aconseguits el passat 24 de maig, que són vots de ciutadans i ciutadanes que volien i volen un canvi de rumb i un canvi de model de ciutat.

Des de Junts per Banyoles iniciem aquest nou mandat amb la responsabilitat i la força que ens donen aquests vots. Tenim la convicció, per la confiança que s’ha dipositat en el nostre equip, que la voluntat de construir una nova Banyoles representa una part important de la ciutat i, malgrat ens hagués agradat poder desenvolupar-ho des del govern, treballarem de valent i amb intensitat per poder-ho reivindicar des de la oposició.

Nosaltres, durant els propers 4 anys, donarem la nostra visió, el nostre parer, davant els temes que s’aniran presentant i defensarem el nostre model de ciutat.  Un model marcat pel treball diari en la participació de la ciutadania, per afrontar amb una visió global els temes de ciutat, una major cohesió social entre tots els ciutadans i un suport sense dubte ni fisures al procés d’independència de Catalunya.



En aquest mandat hi ha uns quants temes, amb el Pla General al davant, que creiem que requeriran d’un consens molt més ampli que la majoria d’un sol partit i per tant volem deixar molt clar què implica per nosaltres el consens.

Sabem molt bé, per l’experiència viscuda aquests últims anys, que el diàleg de l’equip de govern és només informatiu i no pas de debat polític ni de suma de models. Dialogar, debatre i pactar implica fer-ho amb temps, sense presses i saber cedir per millorar i no tenir por de reconèixer que les coses, sovint, es poden fer millor amb les idees de tothom. En els darrers vuit anys, malgrat els nostres reiterats intents, aquesta confluència de models i la voluntat de sumar projectes no ha existit. Només hem estat informats i emplaçats a aplaudir les decisions de l’equip de govern sense poder ni incidir-hi ni participar-hi. Si seguim per aquest camí per a nosaltres serà impossible poder acordar, per exemple, un nou Pla General.

Demanem el consens en l’elaboració d’aquest nou Pla General, perquè no creiem que s’entengui que un pla de llarg abast, de durada i projecció llarga, només compti amb els vots de l’equip de govern. Demanem generositat i voluntat de fer una ciutat pensant amb el màxim de gent possible i amb la màxima participació.

Hi ha també unes quantes propostes que creiem són importants per la ciutat i que caldria tirar endavant el més aviat possible i són:

  • Recuperar el lideratge de Benestar Social, que el regidor de Benestar Social de Banyoles estigui també al Consell Comarcal i pugui tenir una actuació molt més directa i eficaç donat que és Banyoles. de tota la comarca, la que més aporta i la que més ajudes ha de donar.
  • Activar i fer possible com més aviat millor la ubicació i posterior construcció d’un centre cívic o hotel d’entitats. Banyoles necessita un espai per donar un nou impuls a la vida cultural i associativa de la ciutat. En aquest espai caldria situar-hi també la nova biblioteca que la ciutat necessita i creiem que caldria situar-ho en un lloc cèntric i que estigués obert a una plaça o espai verd, de fàcil accés per als usuaris i crear així un espai agradable, que creï sinergies i dinamitzi culturalment i econòmicament l’entorn..
  • Front d’estany. És un altre tema recurrent i de gran importància i trascendència futura. Després de les obres realitzades al carrer de la Barca, cal continuar en la política de facilitar i afavorir l’aproximació de la ciutat a l’estany, allunyant el trànsit de cotxes del Front d’estany i afavorint-hi activitats vinculades amb el turisme i els visitants.
  • La vialitat és un dels altres problemes de la ciutat. La nostra proposta passa per descongestionar la ciutat amb la construcció de vials de comunicació més perifèrics i pacificar el centre, reduint-hi la circulació de cotxes. Cal també plantejar amb rigor i coherència una xarxa de carrils bici ben connectada i ben senyalitzada.
  • Un altre repte de la ciutat és la cohesió social que creiem que s’ha d’aconseguir a través de treballar en quatre àmbits: la cultura, l’esport, l’educació i l’accés i preparació al treball. Nosaltres creiem que la cohesió social es pot aconseguir afavorint  l’accés a la cultura, entesa en un sentit molt ampli, i això passa per crear uns bons equipaments culturals, com la nova biblioteca, afavorir la tasca de les entitats i incentivar la seva obertura cap a tots els sectors de la societat. I el mateix podem dir pel que fa a l’esport, que pot ser una gran eina d’integració i cohesió social i de creació de valors d’esforç, superació personal, companyerisme. I no cal dir que el món de l’educació l’hem de mimar especialment, donant suport a la tasca dels docents i posant tots els mitjans per impedir el fracàs escolar i ajudar a la preparació per al treball.
  • Creiem que cal replantejar el model turístic, plantejant una oferta molt rica i àmplia, amb una promoció conjunta de totes les activitats, una oferta diversa, que vagi més enllà de les activitats estrictament esportives i que posi en valor el patrimoni natural, arqueològic i artístic de la ciutat i el seu entorn.
  • I finalment recolzar sense fissures el procés d’independència de Catalunya a partir del ple suport a l’Associació de Municipis per la Independència.(AMI) i a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), cal que l’Ajuntament assumeixi amb valentia i decisió tots els passos que caldrà fer des dels ajuntament en el procés que ens ha de dur a la independència. Com a exponent d’aquest compromís, la senyera ha de penjar del balcó de l’Ajuntament i l’estelada s’ha de posar en un lloc emblemàtic de la ciutat.



Els propers quatre anys els volem i seran molt importants pel país i per Banyoles. Nosaltres, Junts per Banyoles-ERC  treballarem amb responsabilitat i coratge per fer-ho possible. Esperem que el nostre ajuntament estigui a l’alçada d’aquests reptes.

Roser Masgrau
Portaveu de Junts per Banyoles-ERC

«PARLEM DE TU, PERÒ NO PAS AMB PENA». EN RECORD D'EN PERE COMAS.

Després d’una llarga malaltia, ens ha deixat en Pere Comas i Masgrau. Voldria, a través d’aquestes línies, recordar breument la seva trajectòria, marcada pel compromís cívic , el caràcter entranyable i la fidelitat al país. En Pere va néixer a Banyoles el 23 de març del 1931, pocs dies abans de la proclamació de la República. L'exemple del seu pare (compromès en la Banyoles dels anys trenta) va marcar profundament la seva vida, tan a nivell de vocació professional com d'implicació cultural i política. Va cursar la carrera de veterinari a les facultats de Saragossa i de Còrdova; i, des de l’any 1960 i fins la seva jubilació, va exercir la professió  a la nostra comarca. La seva estima pels animals el va portar, juntament amb Esteve Bosch, a fundar la Clínica Banyoles; i, igualment, l'Associació per al Foment de la raça Asinina Catalana. També va participar activament en l'organització de la Fira de Sant Martirià.


A banda de la dimensió professional, els seus interessos i afeccions van portar-lo a una implicació constant en la vida banyolina. De jove, va ser nomenat regidor de Cultura (1967-1974). D’aquells anys cal destacar, sobretot, la compra de la Llotja del Tint, un edifici gòtic del segle XV que havia estat a punt de ser enderrocat. L’adquisició va ser possible gràcies a l’avançament dels diners per part del mateix Pere Comas i d’algun altre regidor. Com a responsable de cultura va ajudar a impulsar les exposicions del Grup El Tint, que van situar Banyoles en el mapa de les avantguardes. Més endavant, també va formar part del primer Ajuntament democràtic en representació d'ERC, partit que va ajudar a reactivar després del franquisme. En l'àmbit associatiu, va implicar-se en la Junta del Museu Darder i la del Centre d'Estudis Comarcals; i fou, durant uns anys, director del Museu Arqueològic Comarcal. També fou president, l'any 1999, d'APRODIPS (Associació Pro Disminuïts Psíquics del Pla de l'Estany), membre de Mans Unides, president de la Fundació Estany i ànima impulsora de la llar residència per a disminuïts psíquics del Pla de l’Estany.

Aquest dimensió cívica van fer que, l’any 2005, fos mereixedor de la Medalla d’Or de la ciutat de Banyoles. Un reconeixement que va obtenir, també, pels valors humans, l’ingredient més remarcable d’en Pere Comas: l’esperit de servei, la disponibilitat sacrificada i generosa, la fidelitat amb els amics, el tarannà obert i el tracte afable, la sensibilitat activa envers les necessitats i el patiment dels altres, el somriure permanent als llavis,... Totes aquestes són qualitats que dignifiquen la condició humana i que es trobaven condensades en la figura d’en Pere. Es per això, com deia el poeta, que «parlem de tu (Pere), però no pas amb pena».

Pere Bosch i Cuenca
Historiador i periodista
Article aparegut al diari "El Punt Avui" el dia 31 de maig de 2015