EN MOTIU DEL 75è ANIVERSARI DE L’ASSASSINAT DEL PRESIDENT LLUíS COMPANYS

El passat dia 15 d’octubre es va commemorar el 75è aniversari de l’assassinat del molt honorable Lluís Companys i Jover, qui fou condemnat a mort per les autoritats franquistes en l’única sentència d’aquest tipus a un president d'una nació democràticament escollit a la història d’Europa, sentència que continua encara sense declarar-se nul·la per part de l’Estat Espanyol.

Per aquest motiu en el darrer ple municipal es va aprovar una moció presentada pel nostre grup muncipal en els termes que exposem a continuació. 
Fins a dia d’avui, la llei es limita a declarar injustes les sentències, per la il·legitimitat dels tribunals, mitjançant un certificat de reparació i de reconeixement que no té cap valor jurídic, i no declara les resolucions judicials nul·les de ple dret per il·legals, motiu pel qual el Ministeri de Justícia es nega a certificar-les. En aquest sentit la Llei 52/2007 de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien els drets i s’estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra i la dictadura, no ha servit de res per anul·lar els judicis sumaríssims dictats pels tribunals militars, entre ells el que condemnava el President Companys.

D’aquesta manera, el Fiscal General de l’Estat considerà el 2010 no procedent el recurs de revisió instat per la Generalitat per obtenir l’anul·lació de la sentència dictada pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques de Barcelona de 1939 i de la sentència dictada pel Consell de Guerra d’Oficials Generals del 1940, que va condemnar a pena de mort el President Companys, perquè considerava que ambdues sentències eren inexistents i nul·les de ple dret, en haver estat dictades per tribunals il·legítims conforme la llei 52/2007. D’altra banda, l’immobilisme i la manca de sensibilitat per part dels diferents governs de l’Estat contrasten amb els actes de desgreuge que tant des d’Alemanya com des de França s’han fet per les actuacions dels respectius països durant la II Guerra Mundial, així com pel fet d’haver col·laborat amb el General Franco. Un menyspreu que es veu agreujat quan 75 anys després de la captura de Lluís Companys per la Gestapo, els documents que van ser confiscats continuen en possessió de l’exèrcit espanyol a l’Arxiu d’Àvila, enlloc d’haver estat retornats a la Generalitat de Catalunya, institució que és la seva legítima propietària. Un cop tancada la causa contra el franquisme a l’Estat espanyol, deixant els represaliats en situació d’indefensió , és a Argentina on els represaliats i les víctimes del franquisme guarden la darrera esperança amb les actuacions de la jutgessa Servini en la coneguda ‘Querella Argentina’. Una querella on també hi ha la causa contra el President Companys a instàncies d’Esquerra Republicana, que participa de la denúncia contra l’Estat espanyol amb l'objectiu de restituir la figura del President Companys i erigir-la com a icona de la justícia universal.

Per tot això, en la commemoració del 75è aniversari de la seva mort, considerem que no és comprensible que cap govern espanyol hagi accedit a certificar la nul·litat d’aquestes certificacions i a incloure aquesta declaració a la denominada Llei de la Memòria Històrica, amb tots els efectes jurídics que aquesta declaració comporta. Com dèiem, Alemanya i França han demanat perdó per haver col·laborat en la detenció i deportació de Lluís Companys, mentre que la justícia espanyola es nega a declarar nul el seu judici. Després de dècades de llibertats democràtiques, considerem que encara no s’ha reparat com cal la memòria del President Companys, així com la causa de milers de víctimes de totes les nacions i pobles de l’Estat Espanyol, i que cal instar al Govern de l’Estat Espanyol a dur a terme les actuacions jurídiques i polítiques pertinents per anul·lar la sentència del judici sumaríssim al President de la Generalitat i realitzar totes aquelles actuacions per a reparar el seu honor. Tal i com va dir el mateix Lluís Companys, referent de l'Esquerra nacional, "la nostra és una lluita pels valors universals de la pau, del treball i de la justícia". La nova República Catalana s'ha de constituir com un baluard dels drets humans, la pau, la fraternitat i la justícia universal. Lluís Companys va donar la vida i va morir per la República Catalana. Aquest 27S hem sentat les bases democràtiques per tal que la República Catalana comenci a caminar. Sens dubte, el nostre millor homenatge serà acabar la tasca que va protagonitzar, i que tants d'altres que el van precedir i tants d'altres que hem continuat, sabem que la lluita social i la lluita nacional és indestriable.