JUNTS PER BANYOLES-ERC REUNEIX UNA VINTENA DE PROFESSIONALS PER PARLAR DELS MUSEUS A BANYOLES

El debat va servir per valorar i repensar els equipaments museístics de Banyoles i la seva relació amb el patrimoni històric i natural

El passat dimecres 1 de febrer, a Sala 0 de l’Ateneu-EMMB de Banyoles, Junts per Banyoles-ERC va
reunir una vintena de professionals de l’àmbit cultural amb el propòsit de debatre sobre la situació actual dels museus i el patrimoni de Banyoles i comarca i sobre la planificació i l’estratègia de cara al futur.

Aquesta trobada coincideix amb diverses circumstàncies que s’han donat en els últims mesos:
  • Presentació d’un projecte de remodelació del Museu Darder en el darrer Col·loqui de Tardor, dedicat precisament a aquest museu.
  • Acabament d’una de les fases de les obres del Museu Arqueològic i, per tant, l’inici del projecte de museïtzació d’aquest museu.
  • Elements relacionats amb el Monestir: les recents troballes arqueològiques que s’hi han fet, el projecte de construcció de pisos socials, la parcial recuperació de l’ús de l’església i l’accés restringit al retaule i a l’arqueta.



Es va partir de diverses qüestions, que articulaven la xerrada:

  • Banyoles i el seu patrimoni tenen els museus que necessiten?
  • Quins haurien de ser els eixos museístics de la ciutat?
  • Com caldria donar a conèixer el patrimoni natural i històric?
  • Quina relació hi hauria d’haver entre patrimoni i turisme?
  • Quina relació hi hauria d’haver entre patrimoni, coneixement i universitat?




Després de dues hores de debat constructiu, els grans temes tractats van ser la manca de recursos tant personals com econòmics i d’infraestructura, amb una incongruència entre la importància del patrimoni existent, de gran valor, i la infravaloració dels equipaments museístics, poc dotats.

Un altre dels grans temes va ser la conceptualització dels museus, posant molt d’èmfasi en el fet que el patrimoni no només es troba dins dels edificis sinó fora: Vilauba, la Draga, coves de Serinyà, Monestir, patrimoni industrial al llarg dels recs, patrimoni menor, etc. La visita al museu s’ha de complementar amb la visita a aquests emplaçaments. I caldria singularitzar Banyoles a través de l’aigua i la pedra de travertí.

Finalment, es va destacar la necessitat d’una tasca de comunicació i de captació de públics, cosa que en aquests moments no es pot realitzar per manca de dotació de personal. Tanmateix, amb els pocs recursos s’intenta obrir els museus a activitats culturals diverses, a les entitats i a les escoles.